Cada any, quan arriba la Festa Major, sento que el meu cor batega més fort. M’assec al banc de la plaça, amb el bastó a la mà, i deixo que els sons de les gralles m’envoltin. Aquell soroll viu i punxant em porta als temps de joventut, quan jo mateix ballava entre gegants i capgrossos. La pólvora esclata i fa tremolar tot el cos, però en lloc d’espantar-me, em fa somriure. Per a mi, això és la veritable festa, la que manté viu l’esperit del poble i de la meva infantesa.